Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  socarrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOCARRAR (i dial. socorrar o secorrar). v. tr.
Cremar superficialment; cast. chamuscar, tostar. En tota assadura deu hom guardar que no sia soquerada [sic], Arn. Vil. ii, 168. Les flames nos cuydaren soquerrar los sobresenyals, Pere IV, Cròn. 89. Viu mon companyó cremar, | un altre'n viu soquarrar, Turmeda Diuis. 91. Fahie's socarrar la barba e los cabells del cap, Scachs 63. Meneja entorn que no's tinga a la olla, que no's socarre, Esteve Eleg. Hi ha molt gran dany de brom per causa de molts aspres que fan sens secorrar ni passar, y seria cosa convenient... que'ls hajen de socorrar o passar, doc. a. 1598 (Hist. Sóller, i, 181). Que els tions encesos | solen socorrar, Penya Poes. 234. Socarrar el porc: cremar-li els pèls, quan és mort, amb argelagues o altres coses enceses, per deixar-ne la pell ben neta. a) fig. Esser molt coent, de gran irreverència (Mall.). Un enfilay de flastomies que socorraven, Alcover Rond. i, 170.
    Loc.
—a) Socarrar-se l'arròs: haver-hi urgència, esser necessari anar de pressa (val.). Y ayre, que's socarra l'arroç, Rond. de R. Val. 93.—b) No socarrar-se l'arròs, a algú: no haver-hi presa; esser una persona calmosa, que no es precipita mai (Cast.).—c) No deixar res per socarrar: anar arreu, sense deixar res per fer (Mall.).
    Refr.

—«Una cosa és socarrar, i l'altra dar ventoses».
    Fon.:
sukərá (or.); sukará (occ.); sukaráɾ, sokaráɾ (val.); səkorá (mall.); səkurá (men.).
    Conjug.:
regular segons el model cantar; les formes rizotòniques tenen normalment l'accent damunt la a (socarro, socarres, socarra, etc.); però com que en el català oriental la a i la e àtones es confonen en el so neutre de ə, la ə de l'infinitiu sukərá ha determinat que dialectalment s'adoptés la e com a vocal radical, i així se sent pronunciar soquerro, soquerres, etc. (sukέru, sukέrəs, etc.); en canvi, a Mallorca i Menorca, on la forma d'infinitiu és secorrar, s'adopta com a vocal radical la o, i es pronuncia secorr, secorres, etc. (səkɔ̞́r, səkɔ̞́rəs, etc.).
    Etim.:
del basc su, ‘foc’, i karra, ‘flama’.