Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  socors
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOCORS (ant. secors, dial. socós). m.
Ajut donat a algú en un perill o necessitat; cast. socorro. Ne ha menester mon secós, Desclot Cròn., c. 72. Li donà tot secors e ajuda que fer poch, Muntaner Cròn., c. 33. Que no pogués entrar en la vila d'Argilers negun socors, Pere IV, Cròn. 193. Que us fes socors i aiuda, doc. a. 1393 (Rubió Docs. cult. ii, 336). Amar al pobre fent-li socós, Vent. Pel. 15. Soplich-vos me doneu socors e bon consell, Coll. Dames 684. Tot vivent demanava socors, Atlàntida ix. Socors d'Espanya: (ant.) socors que arriba tard i malament. Vostres provisions són tan tardes e fetes ab tan gran assossech, que yo he por no ratifiqueu aquell exemple vulgar del socors d'Espanya, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 79).La Mare de Déu del Socors: una de les advocacions de la Verge Maria, que dóna nom a moltes esglésies i convents i s'aplica també com a nom propi personal a dones (Na Socors, Donya Socors). «Hi ha missa major al Socors» (=a l'església del Socors).
    Fon.:
sukós (or.); sokós (occ., val.); səkós (or., mall., men.).
    Var. ort.
ant.: soccors (Tomich Hist. 97); sucors i succós (doc. a. 1451, ap. Hist. Sóller, i, 459); sacors (doc. a. 1400, ap. BSAL, ix, 272); secós (Graal 147); sacós (Graal 78).
    Etim.:
del llatí succŭrsu, mat. sign.