DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATSOCORS (ant. secors, dial. socós). m.
Ajut donat a algú en un perill o necessitat; cast. socorro. Ne ha menester mon secós, Desclot Cròn., c. 72. Li donà tot secors e ajuda que fer poch, Muntaner Cròn., c. 33. Que no pogués entrar en la vila d'Argilers negun socors, Pere IV, Cròn. 193. Que us fes socors i aiuda, doc. a. 1393 (Rubió Docs. cult. ii, 336). Amar al pobre fent-li socós, Vent. Pel. 15. Soplich-vos me doneu socors e bon consell, Coll. Dames 684. Tot vivent demanava socors, Atlàntida ix. Socors d'Espanya: (ant.) socors que arriba tard i malament. Vostres provisions són tan tardes e fetes ab tan gran assossech, que yo he por no ratifiqueu aquell exemple vulgar del socors d'Espanya, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 79).La Mare de Déu del Socors: una de les advocacions de la Verge Maria, que dóna nom a moltes esglésies i convents i s'aplica també com a nom propi personal a dones (Na Socors, Donya Socors). «Hi ha missa major al Socors» (=a l'església del Socors).
Fon.: sukós (or.); sokós (occ., val.); səkós (or., mall., men.).
Var. ort. ant.: soccors (Tomich Hist. 97); sucors i succós (doc. a. 1451, ap. Hist. Sóller, i, 459); sacors (doc. a. 1400, ap. BSAL, ix, 272); secós (Graal 147); sacós (Graal 78).
Etim.: del llatí succŭrsu, mat. sign.