Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sojornar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOJORNAR (i ant. sejornar). v.
|| 1. ant., intr. o refl. Viure en repòs, sense treballs; cast. holgar. ¿Què val, Sènyer, al príncep que ell sia ben vestit e bé delitat e bé sajornat, e que son poble sia injuriat?, Llull Cont. 111, 20. Consellà al bou... que menjàs e sajornàs per tal que fos bell a veher, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Aquell cavall era sojornat e ben pensat, Llull Arbre Sc. ii, 437. No creats que ell anàs molt segornant [sic] ne deportant per la terra, Muntaner Cròn., c. 9. D'aquest pensar me sogorn [sic] e'm delit, Ausiàs March, i. Anem a tal loch sercar | hon puxam sejornar, Mariners.
|| 2. intr. Estar per cert temps en un lloc; cast. residir, habitar. Llà on la sua amor sempre sejorna, Febrer Par. xxxi, 12. Tu as mester digne sagrari | per sojornar dins un cor, Aguiló Fochs foll. 156.
    Fon.:
suʒuɾná (or.); soʒoɾná (occ., mall.).
    Etim.:
del llatí vg. *subdiŭrnare, ‘passar dies, habitar llargament’.