Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sola
veure  1. solà
veure  2. solà
veure  3. solà
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLA f.
I. || 1. La part inferior del peu, que en caminar reposa damunt el paviment; cast. planta. Sia posat al pacient deiús les soles dels peus, Micer Johan 328. Los moros... ficauen-se aquells grans de coure per les soles dels peus, Tirant, c. 24. Si en les soles dels peus o de les mans venia dolor a la bèstia, Dieç Menesc. i, 18 vo.
|| 2. Part inferior del calçat, sobre la qual descansa el peu; cast. suela. Velles soles cremades, Cauliach Coll., vii, 1a, 6. Per hunes sabates de dos soles al paje, doc. a. 1543 (Miret Templers 580). Unes botes... ab un pam de sola y claus barcarols, Penya Poes. 109. Mitja sola: la part de la sola de sabata que va sota la porció anterior del peu, o sia, que no comprèn el franc ni el taló.
|| 3. a) Soles de sabata: fig., talls d'albergínia seca que es guarden per a l'hivern (Empordà).—b) Tira de suro o d'una altra matèria que es posa dins el calçat per a tenir el peu calent o evitar la duresa en caminar.—c) Tros de cuiro que s'enganxa a la punta del tac amb què es juga a billar.—d) ant. Mesura equivalent a un peu? Los arbres que tenen gran cor... volen lo clot sinch soles fondo, Agustí Secr. 62.
|| 4. Cuiro gruixut i adobat per a servir de material per a la fabricació de soles de sabata, de corretges, etc.; cast. suela. Sola de bou adobada de assahonador, val lo quintar vint lliures, Tar. preus 84. El taconer... encerola | dins perfums de pega y sola, Penya Poes. 66.
|| 5. fig. Llenya, tupada (Empordà, Mall.); cast. zurra, leña. «Tinc por de sola». «Te daré sola fins que faràs bondat».
II. || 1. Superfície inferior d'una cosa. a) Enllosat que forma el sòl d'una era (Urgell, Mall.); cast. suelo.b) Capa de call vermell del rotlo d'una sitja de carbó (Mall.).—c) Cercle de pedra damunt el qual volten els rutlons de l'almàssera (val.); cast. alfarje, yusera.d) Sòl del forn (Fígols, Rupit, St. Feliu de C., Barc., Urgell, Priorat, Mall.); cast. solera.e) Sòl del pa (Tremp, Urgellet, Urgell, Fraga, Gandesa, Tortosa, Cast.). Llesca pa... i recorda't de fer en lo gabinyet la creu a la sola, Moreira Folkl. 97.—f) Fons o superfície interior i més baixa d'un conducte o recipient (Empordà, Pla de Bages, Camp de Tarr., Conca de Barberà, Ribera d'Ebre); cast. fondo. Per preu de fulla posts... per obs dels aleps e soles de cadufs de la dita nora, doc. a. 1497 (Arx. Gral. R. Val.). Cascun cadaff hage una sola de fust feta per torner, doc. segle XIV (BSAL, x, 369). Pou sense sola: pou que no té fons conegut (Tarr.). Sola del mar: fons submarí.—g) Post que serveix de paviment a l'interior d'un carro (Barc., Mall.).—h) Cabota de martell; la part més ampla del ferro d'un martell, amb la qual es donen els cops (Mall.).
|| 2. Peça plana que es posa horitzontalment sota un objecte per sostenir-lo o alçar-lo. a) Pedra posada a terra per a fer-hi el foc de cuina (Olost).—b) Tros de fusta que es posa sobre un pilar o s'engasta a la paret per sostenir una biga; cast. suela, zapata, nudillo.c) Barra horitzontal damunt la qual descansen els balustres o barrots d'una barana; cast. barandal.d) Travesser que sosté l'arbre de la sènia (Pego).—e) Biga grossa que en sosté de més petites (Freginals, Benilloba).—f) Peça de fusta que es posa com a motlle per sostenir materials d'una paret o volta. Que'l dit Anthoni... sia tengut armar e desarmar totes les voltes, ço és de matraços demunt e deval cascun arch, soles, síndries, ponts, cavalls..., doc. a. 1405 (Ordin. Hosp. 129).—g) Biga o barra de fusta que substitueix una llinda de portal o finestra (val.); cast. suela.h) Tauló que els mestres de cases posen de pla en fer les bastides.—i) Esportí ple de pasta seca, o bé disc de fusta del mateix diàmetre que els esportins, que es posa sota o damunt la pila quan aquesta no és prou alta perquè la biga la premsi còmodament (Mall.).—j) Part plana de la biga de tafona, o post gruixuda que va adherida a la part inferior de la biga, endret de la pila, per pitjar aquesta d'una manera equilibrada (Mall.).—l) Post llarga que per un cap descansa a terra i per l'altre damunt la coberta d'un vaixell, i serveix per a passar-hi les persones i coses que han d'entrar i sortir de l'embarcació; cast. pasarela.m) Petita gleva de terra, pedra o rajoles, que es posa en els portells de desaiguament de les sèquies, a fi de regular el nivell del camp inundat, en el conreu de l'arròs (val.).—n) Peça de ferro amb un forat o amb diversos forats, damunt la qual el ferrer posa la peça que ha de foradar, de manera que en picar-hi el passador no topi amb l'enclusa sinó amb el forat de la sola o auvera (or., occ.).
|| 3. nàut. Regala, fusta que va aplicada sobre la borda d'un vaixell en tota la seva llargària; cast. regala. Vingué tot fregant la sola de l'orla amb una capçana, Ruyra Pinya, ii, 43.
|| 4. Rostoll (Ross.); cast. rastrojo. Les floretes a ras de sola | són segades, Jampy Lliris 35.
|| 5. Conjunt de les corbes que formen el cercle d'una roda de vehicle (St. Quintí de Mediona, ap. BDC, xxii, 207).
    Loc.
—a) Més burro que una sola: es diu d'una persona molt curta d'enteniment (Pineda).—b) Tenir una cosa a ses soles d'es peus o de ses sabates: no tenir-ne gens, d'aquella cosa (Bal.). Es diu especialment de coses de caràcter moral, emocional o intel·lectual, v. gr.: «Tens sa vergonya a ses soles de ses sabates»; «Tenc ses rialles a ses soles d'es peus»; «Aquesta dona té es seny a ses soles d'es peus».—c) No arribar-li a la sola de la sabata, a algú: esser-li molt inferior.—d) Picar de sola: escapar-se, anar-se'n de pressa d'un lloc (val.). Picant de sola tan apressa que li cruxien els genolls..., posà terra de per mig, Rond. de R. Val. 72.
    Fon.:
sɔ́ɫə (pir-or., or.); sɔ́ɫɛ (occ.); sɔ̞́ɫa (val.); sɔ̞́ɫə (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: solassa, solarra.—b) Dim.: soleta, soletxa, soleua, soliua.—c) Pejor.: solota, solot.
    Etim.:
del llatí vg. *sŏla, var. del clàssic sŏlĕa, mat. sign. I.

1. SOLÀ
|| 1. adj. (f. -ANA) Exposat al sol; cast. solano. Terra pus ferma, | nova, mes plana, | blana, solana, | tot bon terreny, Spill 13424. Paret solana: la paret situada cap a llevant (Eiv.).
|| 2. m. Terreny de muntanya on toca molt el sol (or., occ., val.); cast. solana. «Anirem a passejar per tots aqueixos solans». Tant el camí del bosc com el del solà... els podia fer a ulls clucs, Lluís Rec. 14.
|| 3. m. Terrat, la part superior d'una casa, descoberta totalment o en part i situada al costat d'on ve el sol, de manera que hi poden estendre roba i assolellar-se (Cerdanya, Pallars, Urgell, Ll., Fraga, Segarra, Conca de Barberà); cast. solana.
|| 4. m. Pis situat sota teulat, on es guarda llenya i coses de poc ús i es crien conills o aviram (Conca de Tremp); cast. desván.
|| 5. m. Vent de llevant, segons alguns diccionaris catalans que probablement ho han pres dels castellans; cast. solano. Solà vent: Subsolanus ventus: Solano viento, Nebrija Dict.
Solà: llin. existent a Aiguaviva, Begur, La Bisbal, Gombrèn, Osor, Ripoll, Ullà, Vilademuls, Vilanant, Vulpellac, Aiguafreda, Argençola, Balenyà, Barc., Calaf, Igualada, Alguaire, Ll., Valls, Aiguamúrcia, Amposta, Benicarló, Traiguera, Val., Alzira, Dénia, Al., Novelda, etc.
Solà, topon.: nom d'un llogaret de la Vall de Ribes i d'un barri de Sardinyà (Conflent), de moltes partides de terra, masos, muntanyes i torrents.
    Etim.:
del llatí solānu, ‘de la part del sol’.

2. SOLÀ m. ant.
Sòl, paviment. Tot lo solà de dita sglésia enfustat de pots de roure, doc. a. 1531 (Miret Templers 577).

3. SOLÀ, -ANA adj.
Solitari (segons Aguiló Dicc.). Casa solana: casa de camp. Des de la casa solana a hont nasqué, C. Vidal (ap. Aguiló Dicc.).