DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLAÇAR v.: cast. solazar.
|| 1. tr. Donar solaç. Primer volent | la solaçar | e abraçar, Spill 2348. Per a regnar ab Jesuchrist e solaçar lo nostre cor, Vent. Pel. e. iv.
|| 2. intr. o refl. Prendre solaç. Negú no pensava mas d'alegrar e solassar, Muntaner Cròn., c. 173. Donzelles viu qui corrien | solaçant per un jardí, Turmeda Diuis. 5. Ab la gent se solassaua, ibid. 33. No'm rept' algú, car tots veig solaçar, Ausiàs March lxxv. Axí stigueren solaçant ab les dames per bon spay, Tirant, c. 435.
    Etim.: derivat de solaç.