DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLC m.: cast. surco.
|| 1. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra. Lo qui laure té los solchs ab l'aradre, Sermons SVF, i, 119. Lo ferro... dels camps infructífers obrint vaja els solchs, Llorente Versos 87.
|| 2. Cavitat llarguera produïda en una superfície qualsevol. Del ventre que ha, solcat de lonchs e espesses solchs..., no te'n diria res, Metge Somni iii. En lo rostre... podian ben notar-se los solchs que hi deixaren los forts temporals, Genís Quadros 203. a) Rec o cavitat formada entre dues fileres de teules (Mall.); cast. canal.
|| 3. Línia o senyal llarguer com el que deixa una nau en navegar, un llamp o cos lluminós que travessa el cel, etc. Devall un solch de cel, Riber Sol ixent 74.
    Loc.—a) Girar o Tòrcer el solc: canviar de manera de parlar o d'obrar. «Un temps sa veinada em deia: | «En Tal te comana molt», | i ara s'ha girat es solc, | cadascú per ell pelea» (cançó pop. Mall.). Mes vull contar | lur crueldat | e pravitat, | per incident | lo solch torcent, Spill 9270.—b) Servar el solc: mantenir-se dins el ben obrar.—c) Entrar en solc: començar a obrar bé.—d) Sortir del solc o Treure un peu del solc: deixar d'obrar bé.—e) Treure algú del solc: excitar-lo molt, fer-li perdre la serenitat, la paciència.—f) Tornar a solc: tornar a ben obrar.—g) Tornar algú al solc: fer que torni obrar bé.—h) No tirar-ne una en el solc: no encertar mai (val.).
    Fon.: sóɫk (or., occ., val., bal.); sóɫс (Palma, Manacor, Pollença); sók (Ross., Gir., St. Feliu de C., Penedès); súk (Perpinyà, Capcir).
    Intens.:—a) Augm.: solcàs.—b) Dim.: solquet, solqueu, solquiu.—c) Pejor.: solcot.
    Etim.: del llatí sŭlcu, mat. sign.