Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  solcar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLCAR v. tr.: cast. surcar.
|| 1. Fer solcs a la terra. Un caveguet de solcar, doc. a. 1435 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Especialment: a) Obrir solcs entre tira i tira de plantes per poder cavar-les més fàcilment.—b) Llaurar per segona vegada, donar la segona rella a la terra (Xàtiva).
|| 2. Fer ratlles a manera de solcs. El reguerall que les llàgrimes havien solcat en el rostre de la seva dona, Pous Empord. 17. Els breviaris... solcats profundament per les arnes, Riber Miny. 81.
|| 3. fig. Travessar l'aigua un vaixell, l'aire un ocell, etc. Com una grossa nau empesa per lo vent va sulcant les grans ones, Alegre Transf. 39. Oh blava mar que l'Argonauta etern solca triumfant, Llorente Versos 25.
    Var. form.
dial.: assolcar.
    Fon.:
suɫká (or.); soɫká (occ.); soɫkáɾ (val.); asoɫká (Gandesa, Maestrat); asoɫkáɾ (Val., Xàtiva).