SOLDADURA f.: cast. soldadura. || 1. Acció i efecte de soldar. Soldadura: Ferruminatio, ferrumen, Pou Thes. Puer. 128. || 2. Metall o aliatge metàl·lic usat, en fusió, per a adherir dues peces de metall. Fon.: suɫðəðúɾə (or., men., eiv.); soɫðaðúɾa (occ.); soɫðaúɾa (val.); soɫðəðúɾə, səɫðəðúɾə (mall.).
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.