Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  soldar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLDAR v.: cast. soldar.
|| 1. tr. Adherir sòlidament dues peces de metall mitjançant l'aplicació d'una altra substància metàl·lica en fusió; per ext., adherir dues porcions d'un os trencat, d'una nafra, etc. Les ymages hi posaua..., per la squena les soldaua perque'l fet hagués vigor, Turmeda Diuis. 20. Guarda que li dons a menjar com menys pugues fins que lo budell sia soldat, MS Klag. segle XIV, 9. Que no sie persona alguna qui solde ni gose soldar canons alguns ab aram, doc. a. 1594 (arx. mun. de Barc.). Soldar una nafra: Vulnus glutinare vel agglutinare, Lacavalleria Gazoph. Soldar un os romput: Os ruptum glutinare vel solidare vel consolidare vel ferruminare, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. per ext., Adherir sòlidament qualsevol cosa. Que solda el Canigó a la cordillera, Canigó iv. Dins sa closca la magrana no té els rubins tan soldats, Berga MT 147. a) fig., en sentit immaterial. Ella soldà's | ab un damnat | a Déu rebel, Spill 10363. Cors soldats per l'amor, Galmés Flor 104.
|| 3. intr. Adherir-se sòlidament. Quan lo vidre és trenquat, no pot soldar si no s'és que'l tornen a refondre, Sermons SVF, i, 286. Ni'l vell ab la joue ni'l joue ab la vella... no poden soldar, Proc. Olives 1254. Tota trencadura ha menester quaranta dies per soldar, Dieç Menesc. ii, 92 vo.
    Var. form.:
saldar (mall.); saudar (pir-or.). Ni calis que sien saudats ab estayn, doc. a. 1296 (RLR, v, 94).
    Fon.:
suɫðá (or., men., eiv.); soɫðá (occ., mall.); soɫðáɾ (val.); səwðá (pir-or.); səɫðá (mall.).
    Etim.:
del llatí solĭdāre, mat. sign.