DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLEMNITAT f. cast. solemnidad.
|| 1. Qualitat de solemne. E ab gran solemnitat e ab gran alegre lo senyor rey d'Aragó fo coronat, Muntaner Cròn., c. 63. Amb la major solemnitat juràrem, Ruyra Parada 15.
|| 2. Festa o cerimònia solemne. La solemnitat que ab ell hem de celebrar, Penya Mos. iii, 100.
|| 3. Cadascuna de les formalitats o cerimònies d'un acte. Sia feta sens altra solemnitat, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 325). Sien venudes sens altra solemnitat de juy, doc. a. 1459 (Col. Bof. xli, 330).
|| 4. De solemnitat: en grau molt alt (parlant de qualitats dolentes, com pobre, ignorant, etc.). Pobre de solemnitat: el qui no posseeix absolutament res. An aquests ignorants de solemnidat, Ignor. 13.
    Fon.: suɫəmnitát (Barc.); solemnitát (Val.); solənniðát (Palma).
    Var. ort. ant.: solempnitat (Tirant, c. 41); sollempnitat (Metge Somni iii); solepnitat (Evang. Palau).
    Etim.: pres del llatí solemnĭtāte, mat. sign.