DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SOLERA f.
|| 1. Sostre pla, format per dos o tres gruixos de rajols prims posats horitzontalment sense fer revoltó (Gir., Barc., Solsona, Tarr.).
|| 2. Part inferior del pis d'un terrat o edifici (Andorra, ap. BDC, xx, 198).
|| 3. Sola del forn (Ripoll, Pallars). Quan està al punt, escombren la solera perquè el pa no s'embruti, Scriptorium, juny 1925.
|| 4. Pedra damunt la qual es fa el foc. A la solera de la llar, al voltant de les brases, Girbal Oratjol 20.
|| 5. La crosta de davall del pa (Calasseit).
|| 6. Llosana del balcó (Morella).
|| 7. Replà de l'escala fet d'obra (Cerdanya, ap. BDC, xx, 198).
|| 8. Biga que posada horitzontalment sosté els caps d'altres bigues posades de través; cast. solera.
|| 9. La primera filada de pedres que es posa sobre els fonaments i comença a sortir damunt la terra (Ribagorça).
|| 10. Pedra sotapeu de la porta (Cerdanya, Ribagorça); cast. umbral.
|| 11. Biga horitzontal que clou per dalt un portal o finestra (val.); cast. dintel.
|| 12. La mola sotana o inferior d'un molí (Bagà, Pallars, Gandesa, Tortosa, Maestrat); cast. solera.
|| 13. Base o peça inferior de la premsa de vi (Bell-lloc).
|| 14. Era de batre (Alzira, segons BDC, xx, 198).
|| 15. Post o estora que forma el fons del carro, per damunt de les bosses (or., occ.); cast. solera.
Solera: llin. existent a Alzira, Alberic, etc. Hi ha la variant Soleres a Blanes, Badalona, Barc., Valls, etc.
    Fon.: suɫéɾə (or.); soɫéɾa (Andorra, Calasseit, Tortosa, País Valencià); soɫéɾɛ (Tremp, Urgell, Ll., Gandesa).
    Etim.: derivat de sòl.

2. SOLERA f.
Lloc exposat al sol; cast. solana (Ferrer Dicc.).