DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SOLIU, -IUA adj.
On toca molt el sol; cast. resolano.

2. SOLIU, -IUA adj.
Solitari. No corre molt, que troba un pla soliu, Febrer Inf. xx, 79. La rònega, soliua y aspra cova, Verdaguer Bethlem 11. Fa penitència en l'olivar soliu, Ferrà Rosada 32. Pobre, soliu, vorejo la frontera, Carner Lluna 34.

1. SÒLIU m. ant. (castellanisme)
Soli, tron. Lo senyor Rey... tíngué lo soliu en lo monastir de framenors ahont celebrava les Corts als Cathalans, doc. a. 1520 (Ardits, iii, 297).

2. SÒLIU (o SOL), SÒLIA adj. ant.
|| 1. (Vassall i vassallatge) sòlid i íntegre, amb lleialtat i servei al senyor contra qualsevol altre. Qui és sol de son senyor, ricament lo deu servir, e segons son poder ho segons covinença, Usatges 72. Si alcú és soliu de son senyor, deu-li seruir com mils puscha si couinença no ha entre el, e si hia couinences seruescha-li segons aqueles couinences; e lo senyor deu auer aquel contra tots homes, e nuyl hom no deu auer aquel contra son senyor; e per aszò nuyl hom deu fer soliu sinó un senyor si no ho fa ab volentat de son senyor de qui primerament s'és fet soliu, Usatge 36 (ap. Anuari IEC, i, 289). Doble és homenatge, ço és a ssaber: homenatge soliu et no soliu, y homenatge soliu éx quax portant feeltat et leyaltat; car homen soliu contra tots homes porta feeltat a son senyor, e axí, en homenatge soliu nuyl hom no és exceptat, Commem. 171. Aquesta és la differèntia entre hom soliu e hom no soliu, car hom soliu principalment se estreny per rahó de la sua persona, jatsie que alguna cosa qui és apellada feu soliu per rahó de remuneratió entrevenga... Mas hom no soliu no obliga la sua persona per rahó del feu soliu, Commem. 196. La fembra qui succeex el feu segons la custuma, romandrà uassala solia del senyor demunt dit, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 331).
|| 2. En sòliu: solidàriament. Que'ls dits arrendadors, ensemps o qualsevol d'ells en soliu, degen donar e pagar al senyor Rey per quescun un march d'or fi, doc. a. 1356 (Botet Mon. iii, 327). Que en Ponç Çabater et en R. Gispert fermen les coses totes damunt dites,... y obliguen tots los seus béns cascú en soliu per lo tot, doc. a. 1384 (arx. parr. de Guardiolada).
    Etim.: del llatí sŏlĭdu, ‘sòlid, ferm’.