DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SOLL (dial. soi). m.
|| 1. Brutícia humida; matèria líquida o fangosa clara que embruta (Ulldecona, Freginals, Val., Mall.); cast. chorreadura, bahorrina, barrizal. Vénc un porc qui era leig e negre e pudia, car de un gran soll era exit, Llull Arbre Sc. ii, 410. Si lo brac e'l podrit e'l soll qui's fa en la obra de luxúria és cosa pudenta, Llull Cont. 128. El cavall esdevenc molt magre, car poc havia què menjar e jaia en lo soll, car no era qui escombràs l'estable, Llull Arbre Sc. ii, 437. a) fig., en sentit moral. Folla fembra... tos vestiments són ornats per tal que pusques usar del soll de luxúria, Llull Felix, pt. i, c. 7.
|| 2. Conjunt de coses escampades per terra (Cast.). «Quin soll de figues hi ha davall aquella figuera!»
|| 3. Residus de gra i polsegada que queden damunt l'era després de ventar (Ribera del Xúquer).
|| 4. Fulles despreses de la llenya que s'empra per al forn abans d'esser ficada dins aquest (Manises, en la indústria de la ceràmica, ap. BSCC, xiv, 420).
    Fon.: sóʎ (occ., val.) sóј (mall.).
    Etim.: derivat postverbal de sollar.

2. SOLL (dial. assoll i aixoll). f. (i dial. també m.):
Lloc tancat de paret on es tenen tancats els porcs per engreixar-los (Penedès, Segarra, Conca de Barberà, Camp de Tarr., Priorat, Maestrat, Morella, Bal.); cast. pocilga. Qui tindrà corrall, soll o barraca en son figueral, Mostassaf 264. No poch scusar d'entrar en l'açoll dels porchs, Eximplis, ii, 124. M'ha envestit l'olor de la soll, Rosselló Many. 130.
    Fon.: sóʎ, əsóʎ (or., bal.); sóʎ, asóʎ (occ., val.); ʃóʎ (Valls); əʃóʎ (Vendrell).
    Intens.:—a) Augm.: sollassa.—b) Dim.: solleta.—c) Pejor.: sollota.
    Sinòn.: cort de porcs, porquera, porcatera.
    Etim.: incerta; s'ha donat com a segur l'ètim llatí suīle, mat. sign., però l'evolució fonètica no resulta clara. Darrerament s'ha parlat de la base gàl·lica *su-tege, mat. sign., combinada amb el basc tʃola que té el mateix significat (Hubschmid PW 20); però aquest origen sembla més difícil que l'ètim suile.

3. SOLL m., grafia ant.,
per sol.

4. SOLL m. que alguns diccionaris porten com a nom de l'esturió, és copiat dels diccionaris castellans: sollo.

5. SOLL, SOLLA adj.:
V. sull.