DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLLAR o SULLAR (i dial. soiar). v. tr.
Embrutar. Com a porc qui tot se solla e s'embolca en los femorals e en les basses, Llull Cont. 143, 17. Puixen portar lurs clris en les mans apagats per no sullar lo drap de la confraria, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 228). No plàcia a Déu que... yo sullàs les mies mans en sanch de dona de honor, Tirant, c. 302. Un fanch més brut que es que soya es ròtuls, Roq. 43. La teva raça hereva sollà la vestidura filial, Carner Monj.77. Especialment: a) Fer la primera mòlta i premsada d'olives de la temporada; es diu així perquè amb aquesta operació s'unten d'oli els cofins i altres peces (Tortosa, Freginals).—b) Concagar-se (val.). Lo llop se sullava de por, y així començà de fugir, Faules Isòp. 40.
    Refr.
—«¿Ara que t'has sollat, plores?»: es diu a algú que es queixa dels resultats de la seva manera voluntària d'obrar (Mall.).
    Fon.: suʎá (Penedès, Tortosa, Maestrat); suʎáɾ (Cast., Val.); soјá (Mall.); suјá (Eiv.).
    Conjug.: regular segons el model cantar, però en les formes rizòtoniques la vocal tònica és o en català oriental i baleàric (Ell solla o soia) i és u en l'occidental-valencià (Ell sulla).
    Etim.: incerta; l'origen ha d'esser el mateix que el del fr. souiller, mat. sign.; per a aquest s'ha indicat com a probable l'ètim llatí *sucŭlare, mat. sign., derivat de sucŭlus ‘porcell’ (Bloch-Wartburg Dict.).