Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. sols
veure  2. sols
veure  3. sols
veure  sòls
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SOLS adv.
Solament (art. 1); cast. sólo, solamente. S'usa també la locucíó intensiva tan sols. Me és semblant que no us puscats auenir en esser sols una fe e una creença ab lo cristià, Llull Gentil 234. Quax esmortit, volguí'm alçar | sols un petit per espirar, Vent. Pel. 23. Amar mon Déu | sols per sguart seu, | e mon prohisme | per Déu altisme, Spill 68. Y aquell lo solatge va sols replegant, Proc. Olives 503. Que provi tan sols de mirar-li el blanch dels ulls, Vilanova Obres, iv, 13. Claustre, temple y corredors | formen sols una ruïna, Costa Trad. 37. La tafona sols és tafona quant hi fan oli, Rosselló Many. 24. I sols troba el silenci arrupit pels recons, Maragall Enllà 25. No sols no desdeia, sinó que s'afermava, Ruyra Parada 5. Tan sols que hi fóssim a les quatre, Ruyra Parada 14. a) Sols no (o Tan sols no), o Ni sols (o Ni tan sols): conjunció que introdueix una frase o un membre de frase que indica exclusió d'una cosa que podria haver-se considerat exceptuada d'una negació conjunta; cast. ni siquiera. ¿Ni sols anit les matines cantarem?, Costa Trad. 73. En un paratge que tal vegada ni tan sols coneixíem, Ruyra Parada 35. Y sols no pensà ab lo fanal dels sonadors, sinó que envestí el flasco d'un sobreposat, Galmés Flor 81.—b) Sols que: conjunció que introdueix una frase indicadora d'una condició suficient; cast. con tal que, mientras. Sols emperò que la dita nau no'n sia anada en terra aquell viatge..., lo loguer del primer viatge se deu pagar, Consolat, c. 138. Hi ha mariners que, sols que ells poguessen fer lo lur delit..., ells no serien en res si lo senyor de la nau... hi consumauen sa nau, Consolat, c. 144. Dexem-ho tot al Senyor, | que'ns darà lo que volrem | sols que per la sua amor | de fer mal nos apartem, Cobles Roca. Sols que m'entenguis!: es diu en veure que l'interlocutor ha comprès allò que l'altre li deia no del tot clar (Mall.).
    Fon.:
sɔ́ɫs (or., occ.); sɔ̞́ɫs (val., bal.).
    Etim.:
de l'adverbi sol (art. 4), amb la -s adverbial que es troba en altres mots com mentres, etc.

2. SOLS adj. ant.
Sol (art. 3). E él dix: Sols sots ací, Jaume I, Cròn. 63. No vindrà sols, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 427). Un virtual | arbre fruytal, | sols, singular, Spill 16053. E Jesús tot sols era en la terra, Evang. Palau.
    Etim.:
del llatí sōlus, amb conservació de la -s característica del cas nominatiu.

3. SOLS m.
Condiment de les olives en aigua, sal i farigola o altra herba aromàtica (Camp de Tarr.). «Posar olives en sols». a) ant. Condiment de carn, de peix o d'altra cosa, a base de vinagre, pebre, safrà, farigola i altres ingredients assaboridors. Si vols fer solls [sic] a què't vulles, a carn o a pex, pren de la carn o del pex frit e fets-ne troços e gita-lo en vinagre, e desús gita primerament feriguola, e, si vols lo solls calt, ages pebre o çafrà e vinagre o del brou de la carn o del pex e ceba tallada e destempra-la, e tot gita-ho desús, Sent Soví 125 a. De les fruytes, dich que aquelles valen més en aytal temps que tiren a acetositat, axí com guindoles e malgranes agres e tàperes en sols, Jaume d'Agramont, Tractat de pestilència (BABL, xxiv, 75). Maten gallines... | chafats los ossos | fan-ne solsit; | menja'l marit | los peus en sols | e beu la pols | del que remenen, Spill 8305.
    Etim.:
incerta; potser d'una forma de llatí vg. *sŏlsum, substitutiu del clàssic solūtum com a part. pass. de sŏlvĕre, ‘dissoldre’.

SÒLS m.
El sòl o part inferior d'una cosa (or., occ.). Staua yo, testes, bax al sols de la scala, doc. a. 1568 (arx. catedral de la Seu d'Urgell). Del cap fins al sòls: de dalt a baix. El sòls del carrer: l'extrem inferior, la part baixa del carrer (Conca de Tremp). El sòls de la tona: el fons o sòl d'un barril (Conca de Tremp). El sòls del trull: la part del trull on hi ha l'oliva i per sobre la qual volten les moles (Lledó). Lo sòls del llit: els peus del llit (Sort, Artesa de S.).
    Refr.

—«En esser dijous, la setmana al sòls».
    Etim.:
del plural de sòl (els sòls o los sòls) interpretat com si fos forma de singular, per la fusió de la -s final de l'article amb la s- inicial del mot sòls.