DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOLT, SOLTA
|| 1. part. pass. de soldre; cast. suelto, soltado. Ab una proposició | d'on és solta la questió, Llull Gatz. 537.
|| 2. adj. Deslligat, lliure; no subjecte a lligam o vincle; cast. suelto. L'austor o l'esparver quan és solt que és franc de volar e de anar on se vol, Llull Cont. 109, 16. Una estàtua femenina... ab la una part dels cabells solta e ab l'altra treçada, Metge Somni iv. Estimant lo meu catiueri molt més que la libertat solta, Corella Obres 85. Perque si les dexam soltes | fan molt brutes carnestoltes, Cons. casat 63. Cabells rulls y solts, Llorente Versos 60. A regna solta: amb les regnes amollades, sense atesar. Jaquiu-los anar a regna ben solta, Brama llaur. 257. Mes encara dexam solta la brida, Collell Flor. 92. Especialment: a) ant. No casat, no lligat pel matrimoni; cast. suelto, soltero. Jassia sien estades engendrades de solt e de solta, doc. a. 1381 (Arx. Cor. Ar., reg. 1271). Que l'hom que és solt ab dona solta, si usen abduys, fan peccat mortal, Sermons SVF, ii, 192.—b) A missa solta: (ant.) quan la missa era acabada. A missa solta | jo me'n tornava, Spill 2426.—c) Terra solta: la terra flonja, no compacta, fàcil de treballar (Cast.).
|| 2. Expedit, lleuger en l'obrar; cast. suelto. Anomenà aquella que fou tua... dient que era solta y no poch graciosa, Corbatxo 27. Al dol hac molt la lengua pus solta, Febrer Inf. xiv, 27.
|| 3. Isolat, separat, que no forma part d'un conjunt; cast. suelto. El presenten en fulla solta, Serra Calend. folkl. 98. a) m. Escrit curt posat a un periòdic i que no té la importància d'un article ni és tan migrat com una simple gasetilla; cast. suelto.
    Fon.: sɔ́ɫt (or., occ.); sɔ̞́ɫt (val., bal.).
    Etim.: del llatí vg. *sŏltum, var. del clàssic sŏlūtum, supí de solvĕre, ‘deslligar’.