Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sometent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOMETENT
|| 1. adv. ant. Fent remor d'alarma i mobilitzant-se per la dita remor. Ha penyorats moltons de carnicers qui vengueran sometent a la ciutat, doc. a. 1442 (Ardits, i, 434). Requerí lo dit honor sotsveguer que ab sa host sometent anàs a la dita Pobla, e a ses mans hagués tots los malfeytós e aquells castigàs, doc. a. 1447 (arx. mun. d'Igualada).
|| 2. m. Toc de campanes per assenyalar alarma i mobilitzar el poble per defensar-se o per encalçar malfactors; conjunt de persones mobilitzades pel dit toc d'alarma; cast. somatén. Sia estat procehit contra lo dit hom per manera de somatent, e puys requirits per lo dit senyor Duch no'l hayen volgut remetre que per la dita raó ha loch somatent reyal, doc. a. 1391 (Ardits, i, 12). Feta emissió de so de viafòs..., lo dit sotsveguer ab lo dit so de viafòs enseguint los dits malfaytós que aquells penre... en gran vilipendi e desonor del dit sotsveguer e del dit sometent..., aquell sometent granment perjudicant, doc. a. 1440 (arx. mun. d'Igualada). Yo partesch... tirant la via dels passos ab lo sometent... Més avant és stat vist per lo capità e per nosaltres, per servar l'orde degut que és del sometent portar penó, e axí l'e fet fer e'l me'n port, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 10). Tot sometent és una convocació d'host a so de campana y alsament de bandera, doc. a. 1579 (Ardits, v, 227). Del seu sometent | no més un vellet ne resta, Cases A., Poes. 37. Confiats en la clemència los somatens, Llorente Versos 123.
|| 3. m., fig. Renyada forta (Empordà). «Ai, quin sometent me s'espera!»
    Refr.

—«L'home que fa el valent, és l'últim al sometent»: es diu referint-se als qui bravegen molt quan no hi ha perill.
    Fon.:
sumətén (or.); sometén (occ.).
    Etim.:
aglutinació dels mots so metent (del llatí sonum mittendo), ‘fent remor’. En la documentació medieval es troben molts d'exemples d'aquesta locució, que també s'usava amb l'orde dels mots invertit, metent so (V. so, art. 1, || 3).