Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  soroll
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOROLL m.: cast. ruido.
|| 1. So o conjunt de sons que no és de veu humana ni d'animal ni d'instrument musical. Aquesta porta fa soroll quan se obre, Lacavalleria Gazoph. La mar... falaga tes orelles ab lo soroll festiu, Llorente Versos 47. El desvetllava el més petit soroll, Massó Croq. 74. Senten enrahonaments, rialles y soroll de plats, Vilanova Obres, xi, 240. No m'havia calçat les botes per por de fer soroll, Ruyra Parada 17.
|| 2. Moviment tumultuós, avalot.
|| 3. fig. Fer soroll: fer molta impressió, fer parlar molt de si.
    Refr.
—a) «Com més menuda és la nou, més soroll mou»: es diu referint-se a persones o coses de poca importància però que donen molt que fer o que parlar.—b) «Molt soroll i poques nous»: es refereix a persones o coses que tenen molta aparença i poca importància.
    Var. form.
dial.: seroll, siroll, xoroll, sorroll.
    Fon.:
suɾóʎ (or., men.); soɾóʎ (occ., val.); suɾúʎ (Rosselló); seɾóʎ (Vall d'Àneu, Sort, Oliana, Urgell, Balaguer); siɾóʎ (Tarr.); ʃuɾóʎ (Rabós d'Empordà); soróʎ (Bonansa, Pont de S.).
    Intens.:
sorollàs, sorollet, sorollot.
    Sinòn.:
renou.
    Etim.:
incerta; segons Forteza Gram. 24, del llatí susurrŭlum, dim. de susurrum, ‘remor confusa’; si admetem la relació amb susurrum, en tot cas caldrà suposar un diminutiu *susurrŭcŭlum; però sembla més probable que soroll sigui un postverbal de sorollar.