Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sorrut
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

SORRUT, -UDA adj.
Esquerp, massa seriós; eixut i poc tractable; cast. ceñudo, cazurro. Surruda cara: Vultuosus vultus, contracta frons, Lacavalleria Gazoph. En sa mirada sorruda i son caminar de fexuch gabaig, Oller Bofetada 70. Ja no la veya motxa, surruda, encaboriada sempre, Pons Auca 90. Amb el seu aire surrut i sense badar boca, Massó Croq. 71. Pi sorrut: nom d'una varietat de pi que fa les fulles a poms en forma de deixuplines (Labèrnia-S. Dicc.).
    Var. form.:
sornut (Tot consirós y sornut, ensella l'haca d'amagat, Oller Fig. pais. 32).
    Fon.:
surút, suɾnút (or.); sorút, soɾnút (occ.).
    Etim.:
sembla venir del basc surru, ‘avar’ (cf. Rohlfs Gasc. 83; Coromines en Vox Rom. ii, 158).