DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SORTIDA f.: cast. salida.
|| 1. Acció i efecte de sortir. Acab d'arribar de Calis, y el mestra!... a la sortida mos donà unes nits de perros, Penya Mos. iii, 91. Donar sortida a algú o a alguna cosa: fer-la sortir. Sortida del sol: els moments o l'estona en què el sol comença a deixar-se veure per damunt l'horitzó. Especialment: a) Acte de sortir tropes assetjades del lloc on estan establertes, per acometre els assetjadors i obligar-los a alçar el setge. Fer una surtida de la fortalesa assitiada, Lacavalleria Gazoph.—b) Despesa, partida de diners o de gèneres que surt de la caixa, del magatzem, etc. Un atlot de l'escola apuntava a una llista les entrades y sortides, Galmés Flor 80.—c) Acudit, idea expressada sobtadament i que crida l'atenció. Rient d'aquella sortida d'en Lluís, vàrem baixar per l'escala, Ruyra Parada 27.
|| 2. Obertura, endret o paratge per on es pot sortir d'un lloc. Cercant del paradís l'aspra sortida, Verdaguer Idilis. Un pou públic a la sortida de la vila, Galmés Flor 6.
|| 3. Peça o porció que surt, que avança més que la resta d'un objecte; angle o cos sortint. «Aquí la paret fa una sortida».
    Fon.: suɾtíðə (or., bal.); soɾtíðɛ, soɾtíða (occ., val.); soɾtídə (mall.).
    Intens.: sortideta, sortidassa, sortidota.