DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATSORTINT
|| 1. adj. Que surt; cast. saliente. Retraient amb xocant graciositat la tara més sortint de les tres figures, Pons Com an. 156. No vull entrants i sortints d'aquella noia, Llor Jocs 11.
|| 2. m. Part que es destaca, que surt més que les altres del mateix cos o objecte; cast. saliente. El doll es llança amb decisió, rompent-se per tots els sortints de l'alta penya, Villangómez Any 70.
Fon.: suɾtín (or.); soɾtín (occ.); soɾtínt (val., mall.).