Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sortint
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SORTINT
|| 1. adj. Que surt; cast. saliente. Retraient amb xocant graciositat la tara més sortint de les tres figures, Pons Com an. 156. No vull entrants i sortints d'aquella noia, Llor Jocs 11.
|| 2. m. Part que es destaca, que surt més que les altres del mateix cos o objecte; cast. saliente. El doll es llança amb decisió, rompent-se per tots els sortints de l'alta penya, Villangómez Any 70.
    Fon.:
suɾtín (or.); soɾtín (occ.); soɾtínt (val., mall.).