DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOSCAIRE m.
|| 1. Corda que es tira de costat per evitar que se'n vagi i assegurar un peu dret, puntal o bastiment, entre mestres de cases (Mall.).
|| 2. La part per on la vela expel·leix el vent (Men.); cast. socaire.
|| 3. Cas imprevist i que trastorna (Empordà). «Se guarden les coses per un soscaire que mai vingui». Es el soscayre tan fort que va tenir, axò, Girbal Pere Llarch 236.
|| 4. Accident desgraciat, contrarietat (Mall.); cast. contratiempo, percance. Déu l'alliber d'altres soscayres més grossos, Ignor. 70. Abans de posar-se en marxa el vapor, el senyor Mandilego ja havia tengut una mica de soscayre, Oliver Obres, v, 229.
    Fon.: suskáјɾə (or., men.); soskáјɾə (mall.).
    Etim.: sembla compost de sots caire, ‘sota caire’, com sembla indicar-ho l'expressió sots cayre de Turquia que es troba en aquesta frase: Que sots cayre de Turquia | nos leuaua la corrent, Cobles Tristor. En l'accepció || 2 cal considerar un creuament de soscaire amb socaire.