DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOSPITA f.
Acció de sospitar; cast. sospecha. L'aurifany hac sospita en ella, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Llexats estar esta sospita, Muntaner Cròn., c. 47. Les rahons de suspita seran apparents, Consolat, c. 39. En gran suspita y perplexitat me havets posat, Metge Somni ii. Esperiment als pechs trau de sospita, Ausiàs March lxxxvii. Amb la desagradable confirmació de llurs sospites, Pons Com an. 53.
    Fon.: suspítə (or., men., eiv.); sospíta (occ., val.); sospítə (mall.).
    Etim.: del llatí suspĕcta, mat. sign.