Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sostenir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOSTENIR v. tr.: cast. sostener.
|| 1. Tenir una cosa al damunt; suportar el pes o càrrega d'una cosa. Un fust... havia sostengut major pes que tot lo món, Llull Blanq. 88. Èrcules... fo enviat per ço que sostengués lo cel en loch de Athalanta, Genebreda Cons. 220. Paner de flors que eixos gegants sostenen, Canigó ii.
|| 2. Donar suport a una cosa perquè no caigui. Senyora! (corrent a sostenir-la), Vilanova Obres, xi, 260. a) refl. Mantenir-se dret, sense caure, sense cedir. Si lo francès se fos pogut sostenir com Tirant caygué, ell lo haguera pogut bé matar, Tirant, c. 59. Apenes puch jo sustenir-me, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Donar força a algú o a alguna cosa perquè pugui existir o continuar en el mateix estat; fer que duri, que subsisteixi. Si tant s'era que vós sostinguéssets home en esser, aitampoc se faria negun bé si doncs vós no li donàvets los béns de gràcia, Llull Cont. 52, 11. Donchs durarà, puys té qui la sostinga, Ausiàs March xcii. Als vells animosos basta que... sostinguen la primera fama que en la joventut... guanyaren, Tirant, c. 10. En dar plaés | a ses mullés | e sostenir | e mantenir | elles guarnides, Spill 9873. Tan justa y egual sosté sa balança, Proc. Olives 1688. Preguntà per feyna; no n'hi havia... Ja feyen prou en sostenir les seves treballadores, Pons Auca 229. Sostenir una conversa, un diàleg, etc.: prendre-hi part fent-lo durar el que calgui. Sostenir una proposició, una doctrina, etc.: insistir a afirmar-la contra els qui la neguen. Tant com poré me sforçaré sostenir e defendre la mia elecció esser rahonable, Metge Somni iv. Estich dispost a sostenir totes ses meues contestacions, Penya Mos. iii, 38. Sostenir una causa: defensar-la contra els adversaris. Puix sostenen tan mala causa, Somni J. Joan 1132. Especialment: a) Alimentar, donar mitjans de vida. La sostench ab la let de les sues mamelles, Metge Somni iv. Ordenà que tot hom qui sostingués cauall e tingués armes, fos dit gentil hom, Tirant, c. 319.—b) refl. Subsistir, no desaparèixer; mantenir-se. Pus que la cosa ha comensament, no és digna per si metexa que's sostenga en esser, Llull Cont. 6, 7. Que'l cors... sens menjar e beure no's poria sostenir, Llull Gentil 100. Jassia ella d'aquestes coses no ús ni se'n sostenga, emperò com li són llevades ha d'açò gran tristor, Metge Somni i.
|| 4. Tolerar, permetre, no impedir (allò que caldria o es podria evitar). Per què Déus sosté que en clergue pusca esser major enueja que en lech, Llull Felix, pt. viii, c. 31. Prech vos... que hajats mercè de mi e que'm vullats sostenir en vostra terra, Desclot Cròn., c. 1. Secretament lo rey se volia açotar, mas no li fon sostengut, Quar. 1413, p. 59.
|| 5. Resistir una força contrària, una situació difícil (física o moral) sense deixar-se'n dominar. ¿Com poreu vós sostenir tant de temps tan aspra vida...?, Llull Blanq. 6. Tots los fruyts... que sien del marit per la càrrega del matrimoni a sostenir, Cost. Tort. V, i, 16. La natura no sosté repentines mutacions que no's debilite, Albert G., Ques. 48. Algunes coses són que sostenen madurar, altres que's volen sobtar, Curial, iii, 25. El combat que ha sostingut amb la mort, Rosselló Many. 191.
|| 6. Suportar, experimentar en si mateix un mal, una cosa dolenta o molesta; esser-ne víctima; patir, sofrir. Que ploràs la gran mort angoxosa que sosteníets, Llull Cont. 285, 16. Jesu Christ promet sadollament a tots aquells qui sostendran fam, Llull Blanq. 72. Nau o leny que correrà o sostendrà fortuna de mal temps, Consolat, c. 99. La strema pena que lo meu adolorit cors sosté, Tirant, c. 3. Ordenam que tot frare que juch a daus sostengua pena de fornicador, Orde Mercè, c. 28.
    Var. form.
ant.: sostener (Volch esser hom e per ell gran treball sostener, Llull Rim. 265).
    Var. form.
dial.: sostindre.
    Fon.:
sustəní (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); sostəní (mall.); sostíndɾe (occ., val.).
    Conjug.:
segons el model tenir.
    Etim.:
del llatí sustĭnēre, mat. sign.