DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOSTRE m.
|| 1. Conjunt de coses posades en un mateix pla horitzontal i en relació a altres de situades també horitzontalment més amunt o més avall; cast. capa, lecho. Que negú teuler o teulera no gaus metre en son forn cor X sostres de cayrós e II de teules, doc. a. 1285 (RLR, iv, 362). Los estivaven així com los mercaders fan les mercaderies en les naus, de sostre en sostre, Decam. i, 45. Les posareu [les cebes] a sostres, posant a cada sostre cals viva, Agustí Secr. 26. Posaràs les sopes dins l'olla de sostre en sostre, Cuyna Mall. 11.
|| 2. Superfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable, en oposició al sòl o paviment (pir-or., or., occ., val., eiv.); cast. techo. Haie càrrech... de tancar e obrir la dita casa e d'escombrar aquella en les parts jusanes, ço és dels sostres avall, doc. a. 1436 (Ardits, i, 340). Casa de tres sostres o cubertes: Domus tribus constans contiguationibus, Pou Thes. Puer. 101. És lo trespol això que prens per sostre, Canigó xi.
|| 3. Paviment o sòl d'una habitació que no és de planta baixa (Solsona, Cardona, Baix Empordà, Gandesa); cast. suelo, pavimento. En la cambra de la tia... havie fet lo sostre de baix de trespol nou, doc. a. 1533 (Miret Templers 579).
|| 4. Algorfa o habitació sota teulat (Oliana, Cast., Val.); cast. desván.
|| 5. Cambra destinada a guardar-hi la palla, que a les cases de dins la vila sol estar situada per damunt l'estable (Mall.); cast. pajar.
|| 6. Lleixa de fusta del rebost (Cocentaina, Biar); cast. anaquel.
|| 7. Postissada que es posa sobre el fusell i les bosses del carro (Cassà de la S., ap. BDC, xx, 110).
|| 8. Coixinera (Tortosa); cast. funda.
|| 9. Sostrall (Segarra, Calasseit, País Valencià). Si menches, sempre te se queda algun sostre en el raspall aquell, Cañís 70.
|| 10. interj., eufemisme, per fotre (val.). A mi no m'espeny ningú, sostre!, Morales Id. 25.
    Loc.—a) Haver-n'hi set sostres, d'una cosa: haver-n'hi una gran quantitat.—b) Dormir sota sostre: dormir a cobert.—c) Esser figues d'altre sostre: esser una cosa molt diferent (d'allò que s'ha dit abans).—d) Pujar-se'n al sostre: irritar-se molt, amb gran exaltament.—e) Penjar les barres al sostre: tenir molta fam.—f) Baix de sostre: curt d'apetències o inquietuds espirituals. El burgès del país, ... realista, baix de sostre, Pla Rus. 276.
    Var. form.: sostro (En lo sostro qui era en la dita botiga, doc. a. 1437, ap. BABL, xi, 158).
    Fon.: sóstɾə (or., bal.); sóstɾe (occ., val.); sóstɾu (St. Feliu de G., Vilafr. del P.); sóstɾo (Muro, Llubí, Vilafr. de B.); sɔ́stɾu (Barc.).
    Sinòn.:— || 2, sòtil, teginat, treginada;— || 3, trebol, trispol;— || 4, golfa, porxo;— || 6, antosta, escudeller.
    Etim.: derivat postverbal del llatí vg. *substrāre, ‘estendre formant un llit’, verb format damunt substratum supí de substerno, ‘estendre fent un llit’.