Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  soterrar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOTERRAR v. tr.
|| 1. Posar sota terra; cobrir de terra; cast. enterrar. Don Pero Gomes no's poch leuar, tant era soterrat en la terra del mur, Jaume I, Cròn. 15. Antichs restes soterrats que les excavacions dels arqueòlechs retroben y desenterren, Obrador Arq. lit. 89. a) Per ext., Posar sota una massa semblant a terra, movedissa com terra. Són cahuts los demonis qui estan en lo mig loch de la terra, soterrats en sofre e en aygua bullent e en brases de foch, Llull Doctr. Puer., 11, 7.
|| 2. Dipositar sota terra un cos d'home o d'animal, sobretot un cos mort; cast. enterrar, sepultar. Nos soterrarà hom morts sots la terra, Llull Cont. 105, 9. En virtut dels ossos de Elizeu mort y soterrat, ressuscità y's llevà en peus un hom, Metge Somni i.
|| 3. Portar un cadàver al lloc on ha d'esser sepultat; cast. conducir, enterrar. La gent se morien sens confessió y eren soterrats sens preveres, Cauliach Coll., 2a, 5. Per un punt morí ma agüela | y per dos la soterraren, | per tres li feren la fossa | y per quatre l'enterraren, Ensisam 89. a) substantivat m., Enterrament; acció o cerimònia de portar un cadàver al lloc on ha d'esser sepultat (val., mall.); cast. entierro. «Ara passa un soterrar per la plaça». «Vinc del soterrar del Retor; ha sigut un soterrar molt lluït». Soterrar general: el que es fa amb tota solemnitat, assistint-hi tot el clero (Morella). Soterrar de caritat: el de poc acompanyament, que es fa als pobres de solemnitat (Morella). No fo qui ajustàs los prohòmens qui us feessen honrament al soterrar, Llull Cont. 90, 6. Que en la mort d'alcú de nós, totç los ferrers... sien al soterrar d'aquell qui mort serà, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl. 24). Disponent del gloriós soterrar de Aquell, Corella Obres 328. ¿Per què és que els dotors no van als soterrars?, Martí G., Tip. mod. i, 105 b. «Com vós sentireu tocar | ses campanes de la vila, | mon bé, deixau Son Mesquida, | veniu en es soterrar» (cançó pop. de Llucmajor).
|| 4. fig. Posar a lloc profund, d'on és difícil sortir o reaparèixer; cast. sepultar. Los morts no loaran a tu ni aquells qui seran soterrats en infern, Oliver Exc. 86. Fer resurgir a nova vida la nostra soterrada y olvidada literatura mitgeval, Obrador Arq. lit. 32. Soterrar en vida: tancar dins un lloc o posar en una situació d'ocultació, de la qual és difícil sortir. Quant veu la donzella... encara que en vida se veu soterrada, Viudes Donz. 356.
    Loc.
—a) Semblar un soterrar: esser una escena o situació molt seriosa o silenciosa (val.).—b) Dir tant con una guitarra a un soterrar: no esser una cosa gens adient (val.).
    Refr.
—a) «Més val anar a una novia que a un soterrar» (val.).—b) «No hi ha soterrar sense riotes ni casament sense plors»: significa que en aquesta vida les penes i les alegries estan molt mesclades (val.).
    Fon.:
sutərá (or.); soterá (Tortosa, Morella); sutará (Benassal); soteráɾ (Val.); sotaráɾ (Cocentaina, Alcoi); sutaráɾ (Al.); sotɛráɾ (Benialí); sutɛráɾ (Benilloba); sotərá (Mall.).
    Etim.:
del llatí sub-terrare, mat. sign. ||1.