DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOTMETRE (ant. sotsmetre i sometre). v. tr.
Posar sota algú o alguna cosa; especialment, posar sota l'autoritat, el poder, l'arbitri, l'acció d'algú; cast. someter, sujetar. Com degués regir e sotsmetre a si la regina, Llull Felix, pt. vii, c. 2. Sotsmet ton cors a mal senyor, e no ta volentat, Llull Mil Prov. 392. Aquells de Ris sotsmeteren-se'n a ell, Muntaner Cròn., c. 159. Sotsmeteu tot lo passat a oblivió si amau la vostra persona, Tirant, c. 417. Pensant yo que ma honor fos a tu recomanada e per aquella te sotsmetesses a tot perill, Curial, i, 12. El rigorós desterro al que s'havia sotsmès en sos primers dies de viudesa, Pons Auca 315.
    Fon.: summέtɾə (or.); sommétɾe, sométɾe (occ., val.); sommə́tɾə, somə́tɾə (mall.).
    Conjug.: segons el model prometre.
    Etim.: del llatí submĭttĕre, mat. sign.