Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sou
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOU (i ant. sol). m.
|| 1. Moneda antiga que valia dotze diners de billó i que era la vintena part de la lliura; cast. sueldo. Segrament de pagès qui tinga mas, et laure ab pareyl de bous, sia cregut dentrò a VII sols de plata, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 291). Sou d'or ha VIII argens, Usatges 60. Pujà a III mília sous, Jaume I, Cròn. 34. Donà-li XX sols e dix-li: lo senyor meu te tramet aquests XX sols per los XII diners que donist, Eximplis, i, 225. E'ls venien tan barats que per sinch sous donauen un francès, Boades Feyts 364. Sou barcelonès: el croat que féu batre Pere III. Comprats cascú a rahó de onze sous Barceloneses, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 183).Sou jaquès: el que valia 12 diners jaquesos, molt usat a Catalunya en els segles XIII i XIV (cf. RLR, iv, 246). Sou de tornesos: moneda equivalent a dotze diners tornesos (=de Tours), que corria a Montpeller en el segle XIII. Que l'acort lur era aital que cant nós passaríem en oltra mar que la ajuda que'ns farien acabar LX sous de torneses, Jaume I, Cròn. 493. Sou de fi: sou de plata fina, en el segle XVI. Lo marc de argent fi és dividit en 12 diners, que és un sou, e persò se diu sou de fi, Aritm. 1521. Els sous encara s'usaven molt a les Balears en el segle XIX, i fins i tot s'hi comptava a principis del segle XX, però eren de diferent valor: el sou mallorquí i menorquí valia dues tresetes, o sis doblers, o dotze diners, i sis sous feien una pesseta (per això encara ara a Menorca es diu nou sous per significar una pesseta i mitja); en canvi, a Eivissa el sou valia menys que un cèntim de pesseta, puix que cinc pessetes eren 530 sous. A l'Alguer es diu un sou amb el valor de 10 cèntims de lira. a) pl., s'usa sous amb el significat genèric de ‘diners, riquesa monetària’ (Capcir, Cerdanya, Eiv.); cast. dinero. Me va demanar què volria sere si tingués molt de sous, Massó Croq. 14.
|| 2. Remuneració periòdica assignada a algú per un càrrec que exerceix o per un servei que presta; cast. sueldo. Donar-los he bon sou, e prou pa e prou vi, Desclot Cròn., c. 20. Sia pagat sol o provisió d'almirayl o capità o d'altres officials, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 113). A les quals era ja degut de llur sou, Pere IV, Cròn. 160. Anar a sou: treballar o servir cobrant una paga fixa. Prendre sou: (ant.) allistar-se com a guerrers per una paga (d'aquí ve el mot soldats). Aquí venien tots los barons del regne de Tuniç... que y eren passats per pendre sou, car aquí venien gents d'Espanya, de França, Tirant, c. 300.
    Loc.
—a) ¿Per quins cinc sous?: manera emfàtica de demanar per quina causa o raó, referint-se a una cosa rara, irregular o injustificada. Aquesta locució ve d'un ús medieval que condemnava a pagar cinc sous aquella persona que donava un consell no demanat o que es ficava allà on no el demanaven: Consell haueu dat a qui no'l demana; | per ffur d'aquest regne, cinch sous li deveu, Proc. Olives 234.—b) ¿D'on veniu?—Cinc sous me costa: es diu referint-se a algú que contesta fora de propòsit.—c) No haver-hi grans cinc sous de diferència: esser dues coses molt semblants, no haver-hi diferència sensible.—d) Anar a cinc sous tres sous: anar de qualsevol manera, desarreglat, en desorde, sense mirament en el vestir o en la presentació (Empordà).—e) Anar a cercar cinc sous quatre sous: fixar-se en menuderies, en coses sense importància (Mall.).—f) Trobar-se a tres sous i onze: trobar-se pobre, endarrerit econòmicament (Aguiló Dicc.).—g) Bona nit set sous!: es diu per indicar que s'ha acabat, que no hi ha res més a fer (Mall.).
    Refr.
—a) «Un sou no és bo per tots»: significa que una mateixa cosa sembla bona a unes persones i dolenta a les altres.—b) «Set doblers no li fan un sou»: es diu d'una persona que no se sap administrar, que no li basta mai el que guanya per a atendre les seves necessitats (Mall.).—c) «Qui neix sou, no morirà treseta» (Mall.); «Qui és nat per un sou, no n'arriba a tenir dos» (Men.); «Qui és nat per un sou, mai arriba a set doblers» (Mall.): vol dir que hi ha persones malsortades, que, per molt que s'esforcin, no arriben mai a fer-se riques o a viure sense estretors.—d) «Feina feta, sous espera»: significa que el qui treballa té dret a la retribució (Eiv.).—e) «De l'ou al sou, del sou al bou, i del bou a la forca»: indica que la delinqüència comença per delictes petits i va augmentant de gravetat fins a la pèrdua total.
    Fon.:
sɔ́w (or., occ., alg.); sɔ̞́w (val., bal.); sów (Elna, Catllar, Serrallonga, St. Llorenç de M., Alcover).
    Intens.
(del || 2): souàs, souarro, souet, souot.
    Etim.:
del llatí sŏlĭdu, mat. sign. ||1 (pròpiament, ‘moneda sòlida o sencera’).