DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SOVINTEJAR (o sovinejar). v.
|| 1. tr. Fer sovint, amb freqüència; cast. menudear. Continuar o sovinejar de jurar per ardor de parlar, Cercapou, i, 34. Manam-vos que... ens sovinegets vostres letres, doc. a. 1388 (Est. Univ. xiii, 114). Hauríem pler... si no sovintejàvets la dita caça tant com fets, doc. a. 1401 (Roca Medic. 70).
|| 2. tr. Visitar sovint; cast. frecuentar. Philosophia..., les escoles de la qual Boeci hauia molt souinejades, Genebreda Cons. 27. N'hi ha que sovintegen les muntanyes russes, Carner Bonh. 127.
|| 3. intr. Fer-se freqüent; aparèixer o esdevenir-se sovint; cast. menudear. Par que'ns souinegen aqueixs escalfaments de febre, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 381). Els pins sovintegen més com més va, Massó Croq. 9. Al taller de les gironines sovintejaren els encàrrecs de dames barcelonines, Llor Hist. 57.
    Fon.: suβintəʒá (or.); suβinəʒá (Empordà); sovintəʤá o sovinəʤá (Mall.).
    Var. form. ant.: sovenejar (Els cavalls nostres pus sovenagar moltes vegades en aquell temps no oblit, Ordin. Palat. 52); soveneiar (Glos. Munich).