DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SUAR v. intr. o tr.: cast. sudar.
I. intr.
|| 1. Excretar suor pels porus de la pell. Cosa natural és morir, així com... menjar, viure, suar, dormir, Metge Somni ii. Tantost que caminen una estona, suen e cansen-se molt, Dieç Menesc. i, 5.
|| 2. Esforçar-se fatigosament. Los qui logats... obrar volran e suaran en les cavades, Spill 14516. Car, sols per la llet que d'amor se muny, treballen y suen, Proc. Olives 859.
|| 3. Traspuar, deixar anar un líquid per les parets o costats del recipient que el conté. «El càntir sua». Els cofins suen quan comencen a destil·lar gotes d'oli en premsar-los. Un formiguer sua quan té clapes humides perquè la terra no és ben eixuta (Mall.).
II. tr.
|| 1. Emetre pels porus de la pell. Senyor Jesús, qui stant per mi en agonia suist de sanch abundantismes gotes, Cartoxà IV, 22. Per culpa sua | ella tant sua | suor de mort, Spill 5298. Suar tanta gota: suar molt abundosament.
|| 2. Mullar de suor. Mai dins del mes d'agost | s'era suat tant de camises, Saisset Coses de Ross. 7.
|| 3. fig. Produir o guanyar amb esforç fatigós. Aquesta cantidat no la vull rebre perque no l'he suada, Penya Mos. iii, 178. Hey posen lo que pensen y suen uns quants que la saben llarga, Ignor. 58.
    Loc.—a) Suar la gota mortal, o la gota gorda, o la gota serena, o el sagí, o la carcanada, o la carsalada, o la llet de l'enconar: suar molt.—b) Suar sang i aigua, o suar fel: esforçar-se molt fatigosament.—c) ¿Que has suat? o Mira si sues!: es diu a algú irònicament quan li senten dir una vulgaritat o una cosa molt desbaratada (Mall.).—d) Encara no li suen les ungles, o Encara li ha de suar el cap del nas (o el cul): es diu per indicar que algú es pensa haver vençut les dificultats quan encara li'n romanen de grosses a vèncer.—e) Tenir la calor d'En Ramis, que suava de gener: es diu en sentit propi, referint-se a algú que té calor quan fa fred.
    Refr.—a) «Bona excusa té el malalt: pixa al llit, i diu que sua»: es diu referint-se a algú que pretén explicar la seva conducta amb excuses aparents.—b) «Més val suar que tossir» (o «que estossegar», o «que estornudar», o «que tremolar»): significa que convé més patir un poc de calor que desabrigar-se quan hi ha perill de refredats.—c) «Lo que altre sua, poc me dura»: vol dir que el qui hereta béns guanyats d'un altre, no sol tenir gaire mirament a despendre'ls.—d) «Si vols que et duri, fes que et suï»: indica que el qui sap guardar els béns és el qui els ha guanyats amb el seu esforç.
    Fon.: suá (pir-or., or., occ., bal.); suáɾ (val.).
    Var. form. ant.: sudar (Pere Pasqual, Obres, i, 47).
    Etim.: del llatí sūdāre, mat. sign.

2. SUAR v. que Ferrer Dicc. duu amb el significat de «ensuciar, emporcar», és una grafia dialectal de sollar, deguda a la pronúncia menorquina d'aquest verb, que és suá.

3. SUAR
Llin. existent a Sueca, Carlet, Alacant, etc.