Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. suau
veure  2. suau
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SUAU
|| 1. adj. Plaent als sentits o a l'ànim per estar exempt de tota aspresa o violència; cast. suave. Ab alegre cara e ab paraules fort suaus e gest madur, Metge Somni iii. Manna suau mana de vostre front, Trobes V. Maria [96]. Lo viatger ou música suau, Canigó iv. S'aficà dins la suau foscor de sa cambra, Galmés Flor 30.
|| 2. adj. Que obra moderadament, sense brusquedat o violència, sense precipitació; cast. suave. Beneuyrats són los suaus de cor, Llull Doctr. Inf. 517. Lo vent, qui serà suau e plasent, Llull Gentil 285. Nuyll temps no estarien plans ne suaus, Eximenis Terç, c. 121. Havia una aygua, que ara isquere tota suau, adés exie tan fort que squitave tro al cel, Sermons SVF, ii, 56. Axí com és la mar, qui entrant-hi troba hom l'aygua suau, aprés com són molt dins és fortunal, Tirant, c. 199. Mester és que vaien a pas molt suau, Proc. Olives 1614. La jove los pastura, | suau, tendra com ells, Costa Trad. 43.
|| 3. adv. ant. Quietament, sense pressa ni remor. Stigam tots suau axí com si no fos res, Pere Pasqual Obres, i, 111. Que vós me donets hòmens sabuts que suau fassen mon manament, Jaume I, Cròn. 161. Ells tot suau vengren a la Gatuna, Muntaner Cròn., c. 70. La un d'ells no podia parlar que l'altre no u hoys si donchs molt suau no li parlàs a la orella, doc. a. 1414 (Col. Bof. xxxvi, 229).
Suau: a) ant. Nom personal d'home i de dona. Dimito XX sol. Suau filie petri Artali, doc. a. 1278 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.).—b) Llin. existent a Gir., St. Feliu de G., Avià, Castellet, Vilan. i G., Arboç, Bellveí, Calafell, Espluga de F., Valls, Palma de Mall., Alcúdia, Calvià, Felanitx, etc.
    Etim.:
del llatí suave, mat. sign. |||| 1, 2.

2. SUAU m.:
V. zuau.