DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUBJECTAR v. tr. cast. sujetar.
|| 1. Agafar o tenir agafat algú o quelcom impedint-li de moure's o de separar-se. En lloch de subjectar ses portes des balcons, Ignor. 44. En Xaneta el deturà, subjectant-lo nerviosament per una de les valones de l'abric, Ruyra Parada 32.
|| 2. Sotmetre al poder, al domini, a l'acció d'algú o d'alguna cosa. Sometent-se y subjectant-se en totes les penes y statuts, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli). Jo no puch subjectar-me de llegir assò, Lacavalleria Gazoph. En desprestigi des tribunals que obren subjectant-se a sa lley, Ignor. 14.
    Fon.: subʤəktá (Barc.); supʧektáɾ (Val.); suʤəttá (Palma).
    Etim.: pres del llatí subiectāre, mat. sign.