DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUBJUGAR v. tr.: cast. subyugar.
|| 1. ant., en sentit literal, Posar sota el jou; sotmetre al jou. La dona que ab tu no sobiuga lo coll al jou de Jesu-Crist, Canals Carta, c. 58.
|| 2. Sotmetre al poder, a la força vencedora d'algú. O'ls sarrains qui uolen sa terra subiugar, doc. segle XIII (Anuari IEC, i, 332). Que'l rey volgués subjugar a si lur senyor lo leó, Llull Felix, pt. vii, c. 6. Totes les coses veem subjugades al vostre servici, Llull Cont. 30, 4. E aquestes són subiugades al rey, Jaume I, Cròn. 47. Volents subjugar a llur voler los dits nobles, Pere IV, Cròn. 280. Aquells qui han trahida la pàtria e la han subjugada a tirans, Metge Somni iii. Tu bé pensaues que caualler qui en tot lo món fos no't pogués vençre ni subjugar, Tirant, c. 282. La Laura se sentia com subjugada per la força d'aquella corpulència, Llor Laura 46.
    Fon.: subʤuɣá (Barc.); supʧuɣáɾ (Val.); suʤuʝá (Palma).
    Var. form. ant.: subjogar (En aque'l Leó sotzjau e subjoga, Febrer Par. xii, 54); sotjugar (Eximplis, i, 311); sotsjugar (Llull Arbre Sc. ii, 77 nota); subyugar (doc. a. 1452 ap. BSAL, vii, 68).
    Etim.: pres del llatí subiŭgāre, mat. sign.