SUBSTANCIAR v. tr.: cast. sustanciar. || 1. Fer real o existent. En la substància està substanciat eternar de eternitat, Llull Arbre Sc. ii, 365. || 2. Establir la veritat d'una cosa amb proves; formar un procés fins a posar-lo en estat de sentència. El Bisbe sustanciava sa causa, Aurora 270.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.