DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUBSTANTIU, -IVA adj.
Que existeix per si; que constitueix la part principal; cast. sustantivo. Solament l'home dehim haver ànima substantiva, que vol aytant dir com per si mateixa vidal, Metge Somni i. Més que dir-nos la naturalesa substantiva i real de les coses, ens diu la poesia de les coses, Pla Rus. 139. a) Nom substantiu, o simplement Substantiu, m.: mot que designa una persona, animal o cosa.—b) Verb substantiu: el verb esser o els seus equivalents.
    Fon.: sustəntíw (Barc., Palma); sustantíw (Val.).
    Etim.: pres del llatí substantīvum, mat. sign.