DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUBSTITUIR v. tr.: cast. sustituir.
|| 1. ant. Posar una persona o cosa en el lloc d'una altra. Establesc Joan hereu meu, e si pren la heretat... substituesch Bernat, Cost. Tort. iv, 13. Que en aquell cas en loch seu substituís altre que ho fes per ell, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 199). Substituhir o substituyr a algú en lo lloch de altre: Quempiam in alterius locum substituere vel sufficere vel reponere vel subdere vel subrogare, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. Posar-se una persona o cosa en el lloc d'una altra. Pauet desaparegué i fou substituït per un home magre, Espriu Lab. 73. La blanca claretat havia sustituït a la feble llum, Rosselló Many. 177.
    Fon.: sustituí (Barc., Palma); sustituíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí substituĕre, mat. sign.