Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  subvenir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUBVENIR v. intr. o tr.
Venir en ajut d'algú, en remei d'alguna cosa; ajudar, socórrer; cast. subvenir. Per so com fo sob-vengut, Marsili Cròn., c. 37. Desesperació naffra la pensa del flagellat si per la divina gràcia no és sobvengut, Martínez 75. Dient-li que't subvenga axí com a tu és necessari, Canals Arra 162. Per subuenir al dit nostre senyor Papa, doc. a. 1398 (Miret Templers 456). Prestament e sens dilació subvengats als desús dits, axí de gent com de vitualles, doc. a. 1411 (arx. mun. d'Igualada). Que la dita confraria no sia tenguda a subvenir en aquell tal... de ningunes coses de la dita confraria, doc. a. 1455 (Col. Bof. viii, 468). Preguant-los que'l volguessen subvenir, Tirant, c. 85.
    Fon.:
subbəní (Barc.); subbeníɾ (Val.); subvəní (Palma).
    Conjug.:
segons el model venir.
    Etim.:
pres del llatí subvenīre, mat. sign.