DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SUC m.
|| 1. Líquid contingut en els teixits animals o vegetals, d'on pot extreure's per pressió, cocció, etc.; cast. jugo, zumo. La lambrusca... com fahés en primer lo such del rahim amargós e aspre, Scachs 60. May haureu such | si no feneu | e no premeu | fort la taronja, Spill 5828. Suc d'anguiles: menja típica de l'Albufera de València, que es fa amb all i pebre. Per analogia: a) Nom de certes secrecions, com suc gàstric, suc pancreàtic, etc.; humorísticament, Suc de cervell es diu com a sinònim de seny, bon enteniment (Mall.), i es diu poc suc a la persona de poc seny (Tortosa, País Valencià). Calla, poc suc; ¿què et saps tu d'estes coses?, Moreira Folkl. 137.—b) Líquid que es desprèn d'un cos, comparable amb el dels animals o plantes.—c) Salsa, líquid substanciós i condimentat que acompanya i assabora una vianda cuinada. Un conill..., ara aquella li està fent un such que semblarà lixis, Vilanova Obres, xi, 107.—d) especialment, Vi o altra beguda alcohòlica (Mall.); cast. licor.
|| 2. fig. Allò que una cosa té de substanciós; profit o utilitat que es treu d'una cosa; cast. jugo. Sabràs traure d'aquestes paraules el such que exir-ne deu, Metge Somni iii. Volia treure el such per tots els medis an els dos duros que li havia costat el passatge, Oliver Obres, v, 207.
    Loc.—a) Suc de cadira: feina d'estudiar, de pensar bé. «Aquí hi manca suc de cadira» (Olot).—b) A suc de doblers: a força de gastar, de despendre diners (Mall.). Primer mos feyen estar anys, y encara a such de doblés, Ignor. 62.—c) No tenir suc ni bruc: no tenir substància o gràcia. Les noves baluernes, sense suc ni bruc, desproveïdes totalment d'intimitat, Pla Carrer 35.—d) Fer eixir el suc de la taronja: obtenir resultat positiu (val.). Qui més apretà el quid de la dificultat y féu exir lo such de la taronja, fonch l'alcalde, Rond. de R. Val. 87.—e) Voler treure suc d'un suro o d'una penya: pretendre d'obtenir resultats sense posar els mitjans que pertoquen.—f) Valer més el suc que les tallades o que els moixons: abundar més la part accidental que la substancial.
    Var. form. dial.: xuc (pir-or.).
    Fon.: súk (or., occ., val., bal.); súс (Palma, Manacor, Pollença); ʃúk (pir-or.).
    Intens.: sucàs, suquet, sucot.
    Etim.: del llatí sūcu, mat. sign. ||1.

2. SUC m.
Cop donat amb el cap (Mall.); cast. cabezazo. Se feyen topar les testes en un suc brutal, Galmés Flor 142.
    Var. form.: suco.
    Sinòn.: sucada, mufada, cotassada.

3. SUC m.:
V. solc.

4. SUC (Such).
Llin. existent a Barc., Val., Alberic, Algemesí, Al., Agres, Altea, Banyeres, Benidorm, Dénia, Elx, Novelda, Relleu, etc.