DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SUCAR v. tr.
|| 1. Ficar una cosa dins un líquid i tornar-la'n treure, fent que una part del líquid la penetri o s'hi adhereixi (or., occ.); cast. mojar. Sucar alguna cosa dins la salsa: Quidpiam tingere vel intingere, Lacavalleria Gazoph. El gest normal del qui suca és de preparar la boca, Carner Bonh. 38. a) fig. Participar en una cosa traient-ne profit o benefici (or., occ.).
|| 2. Untar, aplicar un líquid o pasta a la superfície d'un cos (Ribagorça, Pallars); cast. untar. Queixalant un llonguet sucat amb mantega, Pons Com an. 27. Sucar les sabates: enllustrar-les (occ.).
|| 3. Prémer una cosa per treure'n el suc (mall., eiv.); cast. exprimir. «Garrideta, feis-vos monja, | i En Joan deixarà el món; | n'hi prendrà com la taronja, | que sucant sucant se fon» (cançó pop. Mall.).
    Loc.—a) Sucar els alls: insistir excessivament, importunament (Mall.).—b) De pa sucat en vi: de panfonteta, de poca valor (Cardona, Solsona).—c) S'hi pot sucar pa: es diu d'una cosa estranya, extraordinària o molt divertida (or.).
    Fon.: suká (or., occ., bal.).
    Etim.: derivat de suc.

2. SUCAR v. tr.
|| 1. Ferir a cops de cap; envestir a capades (mall.); cast. topetar, dar cabezazos. Al manco ets animals que causaren tal espant haguessen estats conís, que no suquen, Roq. 24. Al Baix Maestrat es diu assucar amb el mateix significat.
|| 2. refl., Assucar-se: tirar-se o caure a baix, estimbar-se, caure de cap des d'un lloc alt (Tortosa, Baix Maestrat); cast. despeñarse.

3. SUCAR v. tr.
Ferir de punyalades (Escrig-Ll. Dicc.).