Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  succeir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUCCEIR v. intr. o tr.: cast. suceder.
|| 1. intr. o refl. Venir darrera, ocórrer després. E aprés succehint lo estiu, se apropinquen... los raigs del sol, Albert G., Ques. 52 vo. En lo tallament succeexen dolors, Cauliach Coll., iii, 2a, 6. Arcades de cristall se succeeixen, Canigó iii. A poc a poc unes remors succeïen a les altres, Massó Croq. 44. Se passaren les setmanes, se succehiren els mesos, Pons Auca 177.
|| 2. Entrar després d'altri, en lloc d'altri, a un càrrec, dignitat, funció, possessió, etc. a) ant., tr., amb complement directe indicador de la cosa en què s'entra. Lo fill qui succeeeix la heretat aprés son pare, Llull Am. 397.—b) intr., amb complement indirecte indicador de la persona o cosa que és substituïda en el càrrec, funció, possessió, etc. Ella és Semiramis, de qui hom lig que suchsehí a Nino, Febrer Inf. v, 59. És rahó [que lo meu escut] repose, e que altre, nou e fort, en tan perillós ofici li sucçeheixcha, Corella Obres 6.—c) intr., amb complement circumstancial introduït per la preposició en o a indicant el càrrec, funció, possessió, etc. Encontinent nostre pare succehí en lo dret de la primogenitura, Pero IV, Cròn. 59. En aquell loch que dormia la Duquesa, en absència sua yo succehesch, Tirant, c. 213. No't penses que, vivint jo, comporte que nenguna altra dona en lo meu lloc succeheixca, Isop Faules 12. Pere Ricomà... a la casa y herència del qual jo succehesch, Rúbr. Bruniquer, i, 19.
|| 3. intr. o refl. Esdevenir-se, ocórrer; produir-se un fet. La qual càtedra, aprés que's succehirà vagar per mort, Ordin. Univ. 1629, f. 65. Ni jo ho sé, què va succeir, Pons Com an. 72. Tota aquesta caravana s'és succehida dins Ciutat, Ignor. 30.
    Fon.:
suksəí (or.); sukseí (occ.); suksuí (or. vulg.); susuí (Reus, Tortosa); susoíɾ, sosoíɾ (val.); suʦəí, soʦəí (mall.); suʦəí (men.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Var. ort.
ant.: sucseir (Commem. 163).
    Var. form.
ant.: succeer (segle XIII, ap. Anuari IEC, i, 331).
    Etim.:
del llatí succedĕre, mat. sign.