DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUCCESSOR, -ORA m. i f.
Que succeeix a un altre; cast. sucesor. Lo tresaur que hauia ajustat, hac un bisbe son successor, Llull Felix, pt. viii, c. 63. Don Jaume era primogènit e successor del rey, Pere IV, Cròn. 27. No te'n milloraries... ne li series successora en los béns ne en les victòries, Curial, ii, 99.
    Fon.: suksəsóɾ (Barc.); suksesóɾ (Val.); suʦəsó (Palma).
    Var. ort. ant.: suchsesor (Febrer Purg. vi, 102).
    Etim.: pres del llatí successōre, mat. sign.