DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUCUMBIR v. intr.
|| 1. ant. Jeure davall. Se liuraven | dones y's dauen | als seus diables, | cossos palpables | falsos prenien | e subcumbien, | ... | ells engendraven, Spill 7115.
|| 2. Esser vençut; cedir a una força contra la qual no hi val la resistència; cast. sucumbir. Ell succombia a la càrrega, Lacavalleria Gazoph. La pobra dona sucumbeix víctima de la seva por i del seu silenci, Oller Hist. 207. Si alguna gràcia té la meva vida, és la de no haver sucumbit a la rutina, Sagarra Vida, ii, 174. Especialment: a) ant. Perdre el plet; esser vençut en una querella. Contra la part qui subcumbirà se haja de fer condempnatió de despeses, Const. Cat. 379.—b) Morir. La meva voluntat que Aman sucumbeixi, Espriu Esther 63.
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí succumbĕre, mat. sign.