DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUFICIENT adj.: cast. suficíente.
|| 1. Que basta; que té la quantitat o intensitat que es necessita. No li fo semblant que li fos sufficient a la questió, Llull Felix, pt. v, c. 3. Si no darà vianda a sos mariners sufficient, Consolat, c. 144. Sia tengut e hage dar sofficient caució, doc. a. 1390 (Capmany Mem. ii, 181). No podent dar-li pas suficient, Ruyra Parada 28.
|| 2. Capaç; que té l'aptitud necessària per a fer una cosa. Als officis regidors, sufficients officials aordon, Ordin. Palat. 7. Sien eletes III bones persones aptes et suficients, doc. a. 1384 (Col. Bof. viii, 231). Los presumptuosos que crehen esser sufficients a totes coses, Villena Vita Chr., c. 12.
|| 3. Que manifesta excessiva confiança en si mateix. Somreia d'una manera més freda i més suficient, Sagarra Vida, ii, 140 Jo vaig somriure, suficient, Espriu Lab. 79.
    Var. form. ant.: suficent (Com. Inf. 3).
    Etim.: pres del llatí sufficiĕnte, mat. sign. ||1.