Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sufocar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUFOCAR v. tr.: cast. sofocar.
|| 1. Impedir a algú la respiració. L'esperit freturant de respiració és sufocat, Cauliach Coll., ii, 2. a) refl. Perdre la respiració o respirar amb dificultat.—b) refl. Sentir molta calor o fatiga que dificulta la respiració.
|| 2. Apagar, extingir. Si prenia massa vianda en un past, suffocaria aquella poca calor natural, Albert G., Ques. 6. vo. Sufocar un incendi: apagar-lo. a) fig. Reprimir un sentiment, un alçament passional, etc. Mes ton primer impuls has sufocat, Alcover Poem. Bíbl. 86.
|| 3. Fer tornar vermella la cara d'algú per efecte de la calor o de la vergonya. La calrada del sol i del rubor que la sufoca, Alcover Poem. Bíbl. 56. ¿Qui t'ha sufocat, que estàs tan roja?, Vilanova Obres, xi, 15. a) refl Enrojolar-se.
|| 4. Congestionar per efecte d'una impressió forta de disgust, d'irritació, d'excitació passional. Tota sofocada entrà la senyora Rosa, Maura Aygof. 183.
    Fon.:
sufuká (or.); sofoká (occ., mall.); sofokáɾ (val.).
    Etim.:
pres del llatí suffocare, mat. sign. ||1.