DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SULL, SULLA adj.
|| 1. Mancat de banyes (Empordà, Garrotxa, Bal.); cast. mocho. Ans me mirà | fort de mal ull; | dix-me: Boch çull, Spill 1094. Un moltó sull blanch, doc. a. 1784 (BSAL, xxiv, 72).
|| 2. Taciturn (Bal.); cast. hosco. Si sa gent de fora casa | me té per sull, per avaro, Penya Poes. 124. Van fantasiaires | damunt els tristos o damunt els sulls, Carner Ofrena 152.
|| 3. En el joc de cartes, una carta sola d'un pal. «Tinc l'as sull» (Mall., segons Aguiló Dicc.).
    Var. form.: soll.
    Fon.: súʎ (Empordà, Garrotxa, Bal.); sóʎ (Molló).
    Etim.: desconeguda; es pot pensar si té res a veure amb el gascó ansoulh ‘cabrit’ i ansoulho ‘cabra d'un any’, o amb el basc antzu ‘estèril’ (cf. Rohlfs Gasc. 40).

2. SULL adj.
«Sucio, asqueroso, puerco» (Val., segons Aguiló Dicc.).

3. SULL ant.
forma de primera persona de singular del present d'indicatiu del verb soler.
    Etim.: del llatí sŏlĕo, mat. sign.

4. SULL topon.
Endret del terme municipal de Saldes (Berguedà).