DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. SUMAR v. tr.: cast. sumar.
|| 1. Reunir en una (dues o més coses o quantitats); fer la suma. Aprés volc sumar lo compte, Llull Cont. 355, 4. Sumaua lo temps per anys y jornades, Brama llaur. 5.
|| 2. Formar una quantitat conjunta dues o més quantitats parcials. Més sumen les vostres [penes] que ensemps les de tots, Passi cobles 127. Cinch pichs cinch sumen vinticinch, Roq. 32.
|| 3. Afegir coses o quantitats a altres per formar-ne un conjunt. I el converteixen en diner sumant lo als donatius, Serra Calend. folkl. 299. Anà a sumar-se a una de les colles de fadrinetxos, Galmés Flor 44.
|| 4. ant. Exposar en suma; resumir, compendiar. Com Nós haguéssem cullits los dits consells e sumat ço que's contenia en aquells, Pere IV, Cròn. 225. ¿Què dieu més, sumant per orde lo procés?, Somni J. Joan 2247.
    Var. form. ant.: assumar (Si axí era lo nombre com tu dius e assumes, Llull Cont. 355, 4; Munten les rendes axí com són assumades en la XXXI carta, doc. a. 1315, Col. Bof. xxxix, 119).
    Etim.: pres del llatí summare, mat. sign. ||1.

2. SUMAR v.:
V. xumar.