Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  sumir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUMIR v. tr.: cast. sumir.
|| 1. Absorbir, prendre por la boca. Especialment: a) Prendre i engolir-se el cos i la sang de Jesucrist, en la missa, sota les espècies de pa i de vi; es diu sobretot del sacerdot que celebra la missa. Desig sacrificar e sumir lo seu sanct cors gloriós, Llull Blanq. 4. Hòstia vera, | la qual sumí, Spill 3798. Lo qui dirà la missa major assí sumesque lo Sm. Sagrament, doc. a. 1564 (Segura HSC 201)."—b) fig. Sorbir algú o alguna cosa la terra, l'aigua, etc. No li restara sinó que la terra s'obrís e que la somís, Tirant, c. 50.—c) refl. Enfonsar-se sota la terra o sota un líquid. Aquella meytat de la ciutat, ab totes les gents que en ella habitauen, se somí en los abismes, Eximplis, i, 292. Fon viares que tot lo món se degués fondre e sumir, Eximplis, ii, 230.
|| 3. fig. Posar en un estat depressiu. El sumien en un estat d'esllanguiment, Pons Com an. 129. Sumir-se en la desesperació: desesperar-se.
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí sumĕre, mat. sign.