DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPÈRBIA f.: cast. soberbia.
|| 1. Estima excessiva de si mateix amb menyspreu del altres; desig immoderat de la pròpia exaltació. E gardar-nos deuem de mala uolontad... e d'ergul e de supèrbia, Hom. Org. 7. En tan gran supèrbia ha estat mon coratge ergullós, Llull Felix, pt. i, c. 8. Aquelles ab gran supèrbia denegaren, Pere IV, Cròn. 302. Perquè un rei us agomboli, | de supèrbia coronat, Alcover Poem. Bíbl. 44.
|| 2. ant. Acció superbiosa. No feyen ne deyen sinó tots mals e supèrbies, Muntaner Cròn., c. 43. Atrobé scrites les supèrbies e omeys que jo avia fets, Eximplis, i, 25.
    Fon.: supέɾβiə (Barc.); supέ̞ɾβia (Val.); supέ̞ɾβiə (Palma).
    Etim.: pres del llatí superbĭa, mat. sign.