DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPERB, -ERBA adj.: cast. soberbio.
|| 1. Que té o manifesta supèrbia. Per ociositat ve hom a esser pobre, superb e pereós, Llull Blanq. 1. Les jóuens fadrines... veuríeu les unes superbes, grosseres, Viudes Donz. 99. Faça's enllà o enfonze's la humanitat superba, Atlàntida iv.
|| 2. D'una magnificència o bellesa ostentosa. Les torres superbes de por s'estremeixen, Atlàntida vi.
    Fon.: supέ̞ɾp (Barc., Val., Palma).
    Var. form. (incorrectes): superbo (Vent. Pel. 34; Corella Obres 15); superbe (Jampy Lliris 33).
    Etim.: pres del llatí supĕrbum, mat. sign.