Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  superflu
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

SUPERFLU (ant. supèrfluu), -ÈRFLUA adj.
Que excedeix d'allò que és necessari o suficient, i per tant és inútil i inoportú; cast. superfluo. Tem agreujar mos companyons en dir moltes paraules supèrflues, Llull Gentil 91. Si eren cinc elements, seria lo cinquè superfluu, Llull Arbre Sc. i, 27. La natura separa lo bo de los supèrfluu, Albert G., Ques. 36 vo. Aprèn a casa de l'avi a no desitjar el superflu, Pla Rus. 287.
    Var. form.:
supèrfluo (Villena Vita Chr., c. 138); supèrful (Vilanova Obres, iv, 73); superfluix.
    Etim.:
pres del llatí superflŭum, mat. sign.